CONDUCCIÓ, CONVECCIÓ I RADIACIÓ
LA TRANSFERÈNCIA DE CALOR A LA NATURA
A la natura trobem exemples fascinants de transferència de calor mitjançant conducció, convecció i radiació, tres mecanismes fonamentals en termodinàmica.
Per exemple, imaginem-nos un matí d’estiu en una platja. A primera hora, l’aire es manté en calma perquè hi ha un equilibri tèrmic entre la temperatura de la massa d’aire sobre el mar i la de l’aire sobre la terra. A mesura que el Sol escalfa la superfície terrestre, la temperatura de l’aire sobre la terra augmenta més ràpid que la de l’aire sobre el mar. Això genera un contrast tèrmic: l’aire calent sobre la terra s’eleva, mentre que l’aire més fred del mar es desplaça cap a terra per ocupar el seu lloc. Aquest moviment de masses d’aire és un clar exemple de convecció tèrmica, el mateix principi que permet als globus aerostàtics elevar-se.
Com més escalfa el Sol, més intensa és aquesta diferència tèrmica, fent que el vent de mar augmenti de velocitat. Aquest ascens d’aire càlid afavoreix la formació de petits núvols cúmuls i, si la diferència tèrmica és prou gran, poden aparèixer cumulonimbus, responsables de tempestes d’estiu sobtades.
A diferència de la radiació, que transmet energia sense necessitat de contacte (com els raigs del Sol escalfant la sorra), la convecció depèn del moviment de fluids, com l’aire o l’aigua. Per altra banda, la conducció tèrmica ocorre quan dos objectes a diferent temperatura entren en contacte, per exemple, quan caminem descalços per la sorra calenta al migdia i notem com la calor es transmet als nostres peus.
Així que, la propera vegada que siguis a la platja i notis que a migdia s’aixeca el vent de mar, pensa en BOIXAC, els especialistes en intercanvi tèrmic per a la indústria.