TRANSFERÈNCIA DE CALOR
CONDUCCIÓ, CONVECCIÓ I RADIACIÓ
Observant la natura podem interioritzar conceptes tècnics com les formes d’intercanvi de calor; radiació, convecció i conducció.
Per exemple, si saltem en el temps i ens imaginem a l’estiu remullant-nos a la platja, fixeu-vos que els matins acostumen a ser serenes, sense vent. Això és degut a l’equilibri tèrmic que hi ha entre la temperatura de la massa d’aire que es troba sobre el mar i la temperatura de la massa d’aire que es troba sobre la terra.
A mesura que passen les hores, el Sol escalfa les masses d’aire. Però l’energia radiant o la radiació del Sol escalfa la superfície terrestre amb més rapidesa que la de l’aigua, i l’equilibri entre les dues masses es trenca.
A zones com a la Mediterrània, habitualment al voltant del migdia trobem una massa d’aire calent sobre la terra i una massa d’aire fred sobre el mar. La massa d’aire calent sobre la terra, exactament com veiem als globus aerostàtics, tendeix a pujar i l’espai que allibera és cobert per la massa d’aire fred que es trobava sobre el mar i que fluirà sentit la terra. Aquesta circulació de lʻaire és la transmissió de calor per convecció.
Com més escalfa el Sol, més ràpid es produeix aquesta diferència tèrmica entre la massa d’aire sobre la terra i sobre el mar, i els vents que percebem seran més bruscs. A més, aquest ascens de l’aire acostuma a formar petits cúmuls o, si la diferència tèrmica és més gran i l’aire puja més, fins i tot veurem cumulonimbus.
Així com la radiació no requereix contacte amb la font de calor, la convecció es basa en la circulació dels fluids com a masses d’aire, la conducció seria quan dos objectes a temperatura diferent estan en contacte, per exemple, els nostres peus descalços caminant al migdia per la sorra.
Així doncs, quan estiguis a la platja i al migdia comenci a fer una mica de vent de mar, pensa a BOIXAC. Els especialistes en intercanvi tèrmic per a la indústria.